La meva vida, sense embuts

No ?s una autobiografia, ens diu lautor. «D?u escriu recte amb ratlles tortes; perqu? els camins empresos es dibuixen torts i forassenyats; perqu? tot escapa a les normes acreditades del seny, del bon sentit i de les maneres connvencionals. I, tanmateix, en lhoritz? final, tot pren cos i saclareix. El m?s forassenyat es torna coherent, el m?s t?rbol es fa llum i la bogeria es converteix en seny. Des de la talaia final tot retroba el sentit. Aix? ?s precisament el que magradaria aclarir en aquest llibre».