La ciutat i la casa

La darrera novel·la de Natalia Ginzburg: les hist?ries creuades d'una colla d'amics entre Roma i Am?rica. Un espl?ndid retaule de la vida privada, de l'?poca en qu? Ginzburg era diputada. «Vinc a Am?rica com qui ha decidit llan?ar-se a l'aigua i espera sortir-ne o mort, o nou, o diferent.» Giuseppe, als cinquanta anys, es ven la casa i deixa Roma per anar-se'n a viure amb el seu germ? Ferruccio als Estats Units. ?Qu? hi busca, tan lluny, tan tard? No ho sap. La hist?ria pren forma a trav?s de les cartes intercanviades amb la colla d'amics i amb la poca fam?lia que ha deixat a It?lia. Una carta rere l'altra, pares i fills, amics i amants es posen davant de si mateixos i de la seva necessitat de despullar-se.Amb un estil sec i l?ric, La ciutat i la casa transmet tot all? que no es diu mai. Les cartes s?n fragments de vida dispersos entre Roma, l'?mbria i Am?rica. Ginzburg els reconstrueix i evoca magistralment el cataclisme que es produeix en les vides privades al tombant del segle XX: la desintegraci? de la fam?lia, la crisi dels rols tradicionals, l'abs?ncia de la figura paterna, la inseguretat que representen els fills o el buit que se'ns imposa quan tot all? que semblava important desapareix —per damunt de tot, el sentit de pertinen?a, que troba el seu s?mbol m?s evident en la casa: perqu? «les cases es poden vendre o deixar a altres persones, per? sempre es conserven dins d'un mateix».