L'ofensiva contra belchite

Nascut el 1893 a la ciutat que, un lustre abans, havia estat seu de l'Exposici? Universal, Llu?s Capdevila i Vilallonga va viure en primera persona l'?poca daurada de la boh?mia barcelonina. Despr?s d'un autoimposat exili parisenc, el jove literat va tornar a casa per entregar-se a una exist?ncia plena d'excessos: «Viv?em el present. Ni l'ahir ni el dem? no havien estat fets per a nosaltres» Amb l'arribada de la Rep?blica, moment en el qual, l'antic bohemi, reconvertit en periodista d'?xit, va rebre l'enc?rrec de dirigir La Humanitat, diari af? a Esquerra Republicana del qual va estar al capdavant fins que la publicaci? va quedar suspesa despr?s dels fets del 6 d'octubre de 1934. Aix? no va suposar un impediment per a Capdevila, que va seguir vinculat al mitj? fins a la caiguda total de r?gim democr?tic. Poc despr?s de l'inici del conflicte, Capdevila va decidir allistar-se com a combatent, ho va fer «per f?stic i per indignitat de la rereguarda, no pas per hero?citat». D'aquesta convulsa faceta de la seva vida, la que el va dur al front d'Arag?, neix el llibre que us disposeu a llegir, que ?s un recull de cr?niques escrites des de la primera l?nia de foc i publicades a La Humanitat l'any 1937.